ELS SOTS FERÉSTECS-LA PARRÒQUIA ENRUNADA

“Els sots feréstecs” és una novel·la esfereïdora que corprèn al lector per la força d’un llenguatge descriptiu aclaparador. Fóra gairebé inimaginable arribar a trobar un lloc on  ambient i personatges, presentin una cara tan fosca d'arestes tan punyents, i podem deduir que els aspectes negatius són utilitzats per induir a reaccions ben concretes.

L'Uià enmig de desferres

Com si no hi hagués prou tragèdia en la temàtica dels “Sots feréstecs” ara hi he pogut afegir un altre factor per ennegrir del tot la meva visió de la novel·la: Encuriosida per les descripcions realistes que l’autor fa del paisatge, aquest dissabte vaig decidir apropar-m’hi. Després de deixar el poble del Figaró, vaig enfilar carretera amunt disposada a reviure, tot pujant, aquelles primeres sensacions que tant bé ens descriu Casellas en boca de mossèn Llàtzer. La grandesa del paisatge no comunicava cap mena de sentiment hostil, ans al contrari, enmig d’un matí radiant la natura es mostrava oberta i generosa. Però en arribar a l’Uià, el casalot on Caselles precisa que hi vivien els veïns més propers a la parròquia, tot va canviar de sobte. El casalot aguanta, encara en bon estat, però presenta un aspecte deplorable a causa de la deixadesa de l’actual propietari, que hi manté un negoci de desferres, envoltant-lo de vehicles malmesos i d’animals de tota mena que campen pels voltants escampant porqueria.

Aspecte actual de la façana principal

Lateral de l'església i la rectoria

Ja desinflada, vaig arribar, tot seguit, a la parròquia de Sant Pau, allà on mossèn Llàtzer s’adona del calvari que li espera. L’església fou construïda entre 1600 i 1606 en estil gòtic tardà, i va deixar d’actuar com a parròquia l’any 1910, quan es va traslladar el culte al Santuari de Puig-Graciós. Causa impressió veure l’estat ruïnós que presenta actualment, sense sostre, amb espantoses esquerdes travessant-la de dalt a baix com ferides mortals i amenaçant un esfondrament imminent. No crec que mossèn Llàtzer, tot i trobar-ho enrunat, ho veiés tan malament com jo ho vaig veure. Sembla mentida que no s’hagi pogut evitar aquest estat de degradació, tractant-se d’un lloc que ha donat nom a tota una ruta que, paradoxalment, ha estat declarada d’Interès Cultural. Cal afegir que en cap racó de l'església i la rectoria no hi consta que formi part d'aquesta cèlebre ruta, tot i ser-ne l'element principal i en canvi, sí podem trobar indicacions a Puig-Graciós.
De tota manera, quan deixes els paratges, història i llegenda s'arriben a fondre en un alè macabre. La força expressiva d’un llenguatge segueix envoltant “Els sots feréstecs”. Enmig de la incúria i la degradació, l'antiga parròquia de Montmany s'alça encara, com un mal somni d'estigma maleït.