TRENCADÍS MODERNISTA

L'admiració m’ha impulsat a fabricar aquest trencadís de joies modernistes en forma de vídeo, que pretén ser un limitat homenatge a una época que ens honora. Podrien ser moltes més perquè el nostre patrimoni és extens; però per raons d'espai he hagut de seleccionar una tria. Mentre l’anava treballant m’he tornat a enamorar de la nostra terra i dels nostres artistes, convençuda que encara no hem agraït prou l’esforç que van esmerçar per convertir Catalunya en el referent universal de cultura que és ara.

LA BARCELONA DEL SENYOR ESTEVE

Reviure altres temps és un exercici que m'agrada força. Descobrir velles històries en novel·les o diaris esgrogueïts, em transporta a unes vivències que tenen l’atraient aroma del misteri, l’encant d’allò que no he conegut i no cal retrocedir a èpoques gaire llunyanes per veure com ha canviat tot. Sobretot m’agrada imaginar com devien ser aquells barcelonins, com es movien, de què parlaven i m’entretinc repassant les vestimentes, els barrets dels senyors i les senyores, les gorres i els davantals dels treballadors, les façanes de les botigues, els rètols, els carruatges. Trepitjaven la mateixa Barcelona on jo visc però era tan i  tan diferent, que gairebé no la reconec. Em captiven les imatges però no deixo de pensar en les incomoditats que devien sofrir sense els avenços d’ara i en les malalties que devien proliferar per falta de salubritat. Malgrat tot m’atrau el regust de les coses antigues, principalment l’època del Modernisme, la més esplendorosa de l’art català.

Tot això ve a tomb per la lectura que fem a l’escola de “L’Auca del senyor Esteve” d’en Santiago Rusiñol, dins la literatura Modernista. El to satíric de la novel·la conté una crítica esmolada, inclement, gairebé ferotge de la societat menestral de finals del XIX, però té detalls francament divertits. Els personatges es belluguen en un món farcit de números i expressions comercials, un món on el sentiment queda relegat, on l’economia i el negoci són l’eix central de la vida. Avui dia els Esteves són diferents, tenen unes altres connotacions, però l'esperit i la idea que hi ha darrera l'obra encara perduren. En Rusiñol es va esplaiar a gust amb aquests personatges, potser com a revenja per pertànyer a una societat burgesa i dur a sobre la contradicció de ser un esperit rebel. Quin gran tipus en Rusiñol!

La primera part ens ha presentat la figura de “l’Estevet”, o sigui la infantesa i joventut del protagonista; seguirem amb una segona part on coneixerem “l’Esteve” i finalment una tercera, on veurem el “senyor Esteve”, ja convertit en cap de la nissaga. Espero continuar gaudint.