La tercera novel·la modernista
que analitzem aquest curs és “Solitud” de la gran escritora Caterina Albert. No
em reca en absolut rellegir-la de nou, ja que considero que és una obra cabdal
de la literatura i la seva revisió sempre és un plaer. Recordo que en una
primera lectura, fa una colla d’anys, vaig tenir la impressió de trobar-me davant
d’un fresc de tragèdia clàssica, on els personatges s’abocaven sense remei a un
fatal destí. Fa pocs anys, en una segona lectura més detinguda, vaig anar
descobrint els aspectes poètics, la riquesa d’una prosa inesgotable, i la força
expressiva de la narració. Llavors vaig sentir una profunda admiració per l’autora
d’aquesta obra única.
Ara que de nou em trobo navegant
per l’univers de “Solitud”, de la mà de la Mila, la protagonista, estic disposada a
emocionar-me seguint la seva evolució com a persona, a escoltar la veu assenyada
del pastor-poeta, l’amant de la muntanya, i seguir les seves rondalles encisadores narrades en un llenguatge peculiar. Estic segura que tindré ocasió de copsar nous matiços poètics que potser en altres lectures no vaig saber apreciar. Tant és que ja conegui la trama argumental i el seu final; el més important és anar assaborint la bellesa de l'obra. Ja en els primers capítols, experimento la mateixa
fascinació per l’atmosfera suggeridora que traspua i sento idèntica veneració per l'immens cabal creatiu de la Caterina
Albert.
