En primer
lloc, tenim “L’Auca del senyor Esteve” d’en Santiago Rusiñol, que retrata una
família de botiguers del barri de Ribera. La pròpia vida de l’escriptor queda
reflectida en molts passatges, enmig d’una crítica satírica però despietada. L’artista
adopta una posició de rebuig a la burgesia a la qual pertany. Els personatges
ens permeten apreciar el tarannà d’una societat monolítica, on qualsevol
desviació del camí traçat per l’estirp familiar, era considerada sacrilegi.
En segon lloc, a través de “Els sots
feréstecs” d’en Raimon Caselles, hem conegut una obra carregada de simbolisme,
extremadament dura i difícil de pair. Aquesta vegada la temàtica es desenvolupa
en un entorn perfectament identificable com és el poble de Montmany, un lloc
envoltat de foscor, on se’ns presenta una societat camperola tancada i hostil,
desprovista d’humanitat. El protagonista, mossèn Llàtzer, deambula penosament
per la novel·la, intentant combatre a la seva manera aquesta hostilitat, però
topa una vegada i una altra amb l’actitud negativa del poble. Un final carregat
de tenebra i de mort, ve a arrodonir el to marcadament pessimista de la
novel·la.
Per completar el tercet, hem llegit "Solitud" de Caterina Albert. El tema de la novel·la ens situa en plena natura, al cim de l'ermita de Sant Ponç. El títol ja ens anticipa que la protagonista, la Mila, viurà en un lloc solitari, però no ens adverteix del profund canvi que patirà la seva vida, influïda per l'entorn i per les circumstàncies adverses. La descripció del paisatge de muntanya, veritable protagonista, així com del retrat psicològic de la Mila, ocupen llocs preferents en la novel·la, que no escapa del corresponent final tràgic de les anteriors .
Les tres obres, encara que configurades
en diferents ambients, reflecteixen una mateixa realitat:
l’enfrontament de dues maneres oposades de veure la vida, la conservadora, que
vetlla per mantenir la situació establerta i la renovadora, que sap apreciar la
bellesa i té capacitat per imaginar. Tant el fill del senyor Esteve, inquiet
artista incomprès, com mossèn Llàtzer, el capellà que ansia canviar una
parròquia somorta, o com la Mila, la dona decebuda que somnia delerosa en una
vida diferent, són personatges paradigmàtics, sensibles a la bellesa i a la
creació, que topen amb idèntiques forces opositores.
Incidint en aquest sentit, crec que el Modernisme, com a moviment renovador, també va voler reflectir similar efecte
dins d’un panorama artístic i en aquest cas literari, reiteratiu. En el nostre país, els modernistes
pretenien modernitzar la societat catalana ja enriquida, i situar-la al mateix nivell cultural europeu.. El realisme i el naturalisme que
fins llavors havien imperat, van evolucionar incorporant una forta càrrega simbòlica que dotava de transcendència els temes; s'insistia en extremar les
situacions per accentuar l’efecte en el lector. Aquesta exageració es
converteix en caricatura grotesca en “L’Auca del senyor Esteve” i en relat
fantasmagòric en l’obra d’en Casellas, on la visió subjectiva del capellà,
dibuixa una deformació obsessiva que influeix en l’ànim del lector. De les
tres, la més simbòlica és per mi “Els Sots”, encara que en “L’Auca”, la
societat benpensant que s’hi retrata també constitueix tot un símbol. En “Solitud”
hi podem trobar un relat més detallista, més proper a la realitat, que humanitza l’entorn i els
personatges, però en conjunt, l’obra també desprèn una gran força simbòlica. D’altra
banda, predomina el culte a la bellesa del llenguatge i una especial cura en l’estètica dels
mots, per mitjà de metàfores i descripcions reiteratives. El text impregnat de poesia dels “Sots” i de “Solitud”, actua com
a vehicle transmissor d’emocions. És constant l’al·lusió als sentits, vista,
oïda, olfacte, i fins i tot tacte, així com la presència de l’element religiós com
a força sobrenatural presidint la societat. En "L'Auca", el relat caricaturesc actua com a catalitzador esencial d'unes situacions que potser sense l'ingredient irònic arribarien menys al lector. El final desmoralitzador de les
tres novel·les, ve a demostrar que la lluita esdevé
desigual, i que, en aquest enfrontament, el personatge creador és el que perd.
Això és ben patent en els “Sots” i en “Solitud”. En "L'Auca", aquest fet queda apaivagat per l'actitud més conciliadora d'ambdues parts en els darrers capítols.
Com molt bé va ressaltar una companya, el que resulta evident és que, en aquestes novel·les es van qüestionar institucions sacrosantes pel tarannà de l'època, i aquesta audàcia ens mostra la posició trencadora del moviment modernista.
Com molt bé va ressaltar una companya, el que resulta evident és que, en aquestes novel·les es van qüestionar institucions sacrosantes pel tarannà de l'època, i aquesta audàcia ens mostra la posició trencadora del moviment modernista.
