TEMPS DE VACANCES. TEMPS PER PENSAR

Fer una pausa, escapar de la rutina, respirar altres aires, aprofitar per descansar i en fi, tota la tirallonga d’arguments vàlids que esgrimíem tranquil·lament quan fugíem del lloc habitual, gairebé fa vergonya utilitzar-los ara amb la crisi galopant que campa arreu. Hem procurat portar-ho discretament per no aixecar suspicàcies,  passar-ho de la millor manera i llestos. La crisi ens ha obligat a retallar també les alegries del temps d’oci.

Tot i això les estadístiques han informat puntualment sobre el grau d’ocupació d’hotels, apartament o similars, i algun empresari afortunat ha assegurat que encara li ha anat prou bé, mentre que molts altres han hagut de lamentar la pèssima concurrència de passavolants. Com cada any per Setmana Santa, s'ha parlat de la meteorologia com a responsable de l’aigualiment d’alguns projectes i s'ha fet un resum de les celebracions religioses per pobles i ciutats. També s'ha pres nota de les mones venudes, de si eren més petites o amb menys ous que l'any passat i s’ha informat degudament del trànsit per carretera, així com d’alguna nova vaga de controladors aeris.

Enmig d'aquest revoltim, les notícies via ràdio, premsa i televisió han continuat sense deixar gens de marge a la il·lusió. Hem escoltat les veus prepotens dels culpables del malbatarament predicant fòrmules inviables. Seguim omplint-nos d’indignació dia rera dia pel tracte injust que rep la nostra autonomia i tan sols ens aferrem a una espurna de llum de color blaugrana, encesa inesperadament en el panorama futbolístic. L’única llumeta il·lusòria que ens il·lumina per ara.

Tornant de vacances és ben trist constatar la situació de manera tan escèptica i desitjaríem que un gran sol d'esperança hagués esborrat d'una vegada l'amargor que ens envaeix. Per sort, el retrobament d’aquells familiars i amics que estimem, fan de més bon passar el temps que ens ha tocat viure.