"ELS SOTS FERÉSTECS" Consideracions

Hem anat avançant en la lectura de "Els sots feréstecs" i ara ens trobem en el capítol desè, o sigui al bell mig de la novel·la. Hem conegut la naturalesa marcadament negativa d’una societat fosca, gens heterogènia, on la malfiança i la mesquinesa dels personatges queda reflectida de forma clara des del primer moment. L’aïllament i la manca d’esperit que es viu en aquell indret, es manifesta de forma reiterada i constant, com si l’autor volgués transmetre un estat d’angoixa creixent en el lector. És inevitable experimentar un sentiment d'afecte i commiseració vers mossèn Llàtzer, l'infeliç protagonista de la novel·la, pel tracte malagraït que rep i, a la inversa, un altre ben oposat de blasme i reprovació cap als bosquetans hostils.

Raimon Caselles va triar el poble de Montmany com escenari de la seva famosa novel·la. Crec que ho va fer perquè ell hi va viure una temporada i per tant podia descriure amb veracitat aquella natura feréstega que tan bé servia a la temàtica que volia reflectir.

Cal remarcar el mestratge del llenguatge emprat. En cada capítol, Caselles demostra el seu domini en la tria de paraules, en la bellesa expressiva i en la sorprenent facilitat en intercalar, dins d’un mateix paràgraf,  la veu del narrador i la del personatge en un col·loqui aclaridor d'idees i pensaments. Són també de gran riquesa les descripcions d’uns paisatges que gairebé arribem a visualitzar, així com del caràcter esquerp dels seus habitants. També queda molt ben reflectida la subtil textura de sentiments de mossèn Llàtzer, única ànima vivent en el relat. Això fa que la novel·la, malgrat l’aspror del tema, desperti l’interès i el reconeixement del lector, admirat davant d’una obra mestra, on ja s'evidencia un rerefons, més enllà del que les situacions formals descriuen.