SOLITUD

Els capítols “El Cimalt” i “En la Creu”, que narren l’ascensió de la Mila i el Pastor als punts més alts d’aquells paratges, es converteixen en una experiència vital, en una mena de viatge iniciàtic de la protagonista. Són dos capítols impressionants, on la bellesa abassegadora de la natura, expressada amb una prosa plena d’intensitat poètica, va modulant la sensibilitat tan influenciable de la nostra heroïna. Tota la narració respira l’èpica d'aquell escenari grandiós i esdevé un particular homenatge de respecte i admiració de Caterina Albert a la muntanya..

Entre els meravellosos passatges d’aquests capítols, m’ha cridat l'atenció un moment on l'autora destaca aquesta  força impenetrable que té la muntanya.  Dins el recorregut, quan ens descriu un pas especialment perillós, sota unes desafiants masses rocoses anomenades les Castelles del Cimalt, diu: ...” la Mila, acotava una mica el cap, com tement veure esllavissar-se amb gran terrabastall aquells crostons d’un pes incalculable de milers de quintars, que, sobreposats com a la ventura, s’hauria dit que feien prodigis d’equilibri en la buidor. Mes el pastor i ella van passar de llarg sota les Castelles, i les Castelles restaren tal com havien estat per segles i segles, fermes i incommovibles sota el cel i com rient-se de les basardes de la dona...”.

La grandesa de la muntanya enfrontada a la insignificança de l’home. Amb poder infatigable, com una esfinx suprema, contempla dia i nit els destins efímers de les pobres criatures que vagaregen sota la seva falda. Digna i altiva, les col·loca on correspon. Tota una declaració de submissió.