En el període modernista, finals del dinou i principis del segle vint, la col·laboració entre escriptors, músics i escenògrafs va ser constant, en un concepte d’art total, inherent a les teories wagnerianes, tan en voga en aquella època. Eren gent preocupada per dotar l'art i la cultura d'un esperit renovador altament patriòtic. L’afició pel teatre líric, gènere que gaudia del favor de la societat catalana més avançada del moment, potenciava aquesta col·laboració i, amb la intenció de servir-se de models literaris propis, va ser creat el Teatre Líric Català. Els principals promotors d’aquest moviment, que pretenia fer barrera a l’allau de sarsueles que envaïen els teatres, van ser Enric Morera, Enric Granados i Jaume Pahissa, juntament amb altres compositors.
I novament hem de parlar d’Enric Morera ja que, de la seva mà van sorgir gran quantitat d’obres escrites per eminents literats del moment, entre ells Santiago Rusiñol, el més representatiu entre els autors modernistes.
Després de posar música a “L’alegria que passa”, l’any 1905 tornen a col·laborar en l’obra “La nit de l'amor”, drama líric en un acte, on s’inclou una sardana coral dedicada a la nit de Sant Joan, que assolí un gran èxit.
I novament hem de parlar d’Enric Morera ja que, de la seva mà van sorgir gran quantitat d’obres escrites per eminents literats del moment, entre ells Santiago Rusiñol, el més representatiu entre els autors modernistes.
 |
| RUSIÑOL |
La cantant Núria Feliu, que en tantes ocasions ha demostrat la seva admiració per l'obra dels nostres artistes, va gravar l’any 2007, un recull de poemes amb la lletra de les sardanes corals més emblemàtiques i no hi podien faltar aquests poemes, dedicats a la nit més llarga de l’any, un cant d’amor i de vida escrit per Santiago Rusiñol , amb música d’Enric Morera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada