POETES MODERNISTES

TANKAS D’HOMENATGE ALS NOSTRES POETES

Alexandre de Riquer - La Poesia

       
        Sang de poeta

        curulla de saviesa,

        saba divina.

        Escalf que els cors exalta,

        claror en la nostra vida.

     

        Foscors i albades,

        intrigues i lloances 

        gentil exhales;

        enmig de vils frisances

        engendres harmonia.

        

       Belles paraules

       pels genis escollides.

       Noble joguina!

       Desvetlles i perfumes    

       llegendes i follies.

     

 .

           
                     LA REVOLUCIÓ MODERNISTA- APEL·LES MESTRES

De la munió de poetes modernistes, la primera figura que apareix emmarcada dins d'aquest moviment, tot i que hi ocuparà la situació de precursor, és la d'Apel.les Mestres, nat a Barcelona el 1854. Devot de la bellesa, Mestres sentí una vocació profunda envers qualsevol expressió artística: fou dibuixant, tasca en la qual assolí una gran notorietat, i que hagué de deixar a causa d'una afecció a la vista; publicà un bon nombre de llibres de poemes, contes, llegendes populars, narracions i teatre. Va composar música, sobretot música de cançons, i es dedicà a la jardineria, entesa com una faceta més de l'activitat artística. Fou un artista total que excel·lí en les diverses branques que va conrear.

He triat aquest senzill poema d’Apel·les Mestres que vol expressar el poder que hauria de tenir la poesia enmig d’un món ple de coses passatgeres.

               PODER DE LA POESIA

         Jo escriuré ton nom en la neu blanca;
              el vent bufarà,
              la neu se fondrà.
         No busquis ton nom en la neu més blanca,
              ton nom no hi serà.
        Jo escriuré ton nom en la humida arena
              l'onada vindrà,
              s'hi revolcarà.
         No busquis ton nom en la humida arena,
              ton nom no hi serà.
        Jo escriuré ton nom en la roca dura,
              el món cruixirà,
              la roca caurà.
         No busquis ton nom en la roca dura,
              ton nom no hi serà.
        Jo escriuré ton nom en les cançons meves
              el temps passarà,
              se les endurà.
         Que una en quedi sols, de les cançons meves,
              ton nom quedarà.