dimecres, 11 de gener del 2012

INFLUÈNCIA DEL PAISATGE EN EL FUTUR DE "LA PUNTUAL"

L’Auca del senyor Esteve continua deparant moments joiosos que ens descriuen la vida menestral segons la visió satírica d’en Rusiñol. En els capítols tres i quatre de la segona part, l’Esteve i la Tomassa, talment com un deure sanitari, prenen l’atrevida decisió d’anar a fer una dinada al camp, concretament a la Muntanya Pelada. Aquesta mena de sortides a mitjans i a les darreries del segle dinou, consistien en carregar cistells i viandes en cotxes-tartana i fer via amunt, acompanyant el trajecte amb cants, xiscles i rialles per tal de fer el viatge més divertit. La nostra parella desentona obertament enmig de la gatzara popular, però un cop fet el dinar, l’Esteve, influït per l’espaiosa natura, repara en coses inèdites que exalten el seu esperit. Uns fets tan insòlits en gent de costums fixes, produeixen una conseqüència que en el capítol següent la Tomassa rebel·la a un bocabadat Esteve: seran pares, ve-t’ho aquí.
El tramvia 38 començant el recorregut 
Font gòtica i abeurador actualment
Del relat d’aquests dos capítols que m’han divertit força, m’ha cridat l’atenció que el trajecte del cotxe-tartana que transporta l'Esteve, s'inicia al Portal de l’Àngel i acaba a la Plaça Rovira a la vila de Gràcia i és idèntic al que feia de petita amb un tramvia ja més "modern", per anar a visitar uns oncles que vivien a Gràcia al carrer d'en Joan Blanques.
Segons Cirici, la font gòtica que hi ha al començament del Portal de l’Àngel, companya de la de Santa Maria al barri de Ribera i de la de Sant Just, al barri gòtic, és un del racons més pintorescos de Barcelona. Fou contruïda l’any 1356 i reformada en època neoclàssica. Posteriorment va ser decorada amb rajoles policromades, fetes per Josep Aragay, pintor i ceramista, teòric del noucentisme, i al seu costat encara hi ha l’abeurador per als cavalls. M’imagino aquells cavalls de la tartana que havia de conduir els nostres protagonistes, i els seus cotxers abeurant-los abans d’iniciar el viatge cap a una muntanya que, ves per on, hauria de canviar les seves vides.   

1 comentari:

  1. Molt bonic aquest relat, la visió de la família de l'Estevet m'ha agradat molt.

    Anna M. Moya

    ResponElimina