NADAL I REIS

Puntualment el Nadal arriba i ens disposem a celebrar-ho amb bon ànim, encara que la situació no estigui com per llançar coets precisament. A mesura que s'apropa, la temperatura va pujant. Segur que el pessebre, l’arbre i altres ornaments ja hauran eixit del seu sojorn  per mirar de guarnir les llars, i que poemes i  nadales s’escoltaran arreu com cada any. La bona gent refermarà una vegada més els seus desitjos de pau i joia  i les menges tradicionals, galets, rostit, cava, neules i torrons reapareixeran de nou damunt les taules per gaudi de la parentela, que per uns dies decidirà saltar-se la dieta mediterrània. Regals triats amb encert, així com altres destinats a engrossir la llista d’objectes inútils sorgiran irremeiablement, i el nus a la gola o la llagrimeta faran acte de presència escoltant la dècima del petit de la casa, o recordant absents. Una atmosfera pastoral amb olor de molsa, i el costumisme heretat d’antigues tradicions envairà els nostres esperits i si la butxaca ens ho permet, farem algun excés a l’hora de pactar amb ses majestats els Reis Mags d’Orient.

I aquí volia arribar per referir-me un cop més a L’Auca del senyor Esteve. Quins Nadals més poc emotius hi havia en aquella casa! Més ben dit, sembla ser que no n´hi havia. En un dels primers capítols del llibre, quan ens descriu la infantesa de l’Estevet queda ben clar que ni tió ni Reis va entrellucar mai aquell pobre minyó, hereu de la nissaga propietària de “La Puntual”. L’Estevet creixia enmig de trenzilles, serrells i troques de llana sense saber què era la il·lusió d’una nit de Reis. Val a dir però que, per fortuna, això no l’inquietà mai en absolut, imbuït completament de la filosofia magra d'aquella llar òrfena d'emocions. Les seves joguines eren els cabdells, els botons i les capsetes buides i el seu espai vital tan sols abastava l'àmbit ombrívol de la botiga. Voleu cosa més trista i ensopida!

                     "QUI NO CELEBRA EL NADAL, POCA COSA VAL"