Reviure altres temps és un exercici que m'agrada força. Descobrir velles històries en novel·les o diaris esgrogueïts, em transporta a unes vivències que tenen l’atraient aroma del misteri, l’encant d’allò que no he conegut i no cal retrocedir a èpoques gaire llunyanes per veure com ha canviat tot. Sobretot m’agrada imaginar com devien ser aquells barcelonins, com es movien, de què parlaven i m’entretinc repassant les vestimentes, els barrets dels senyors i les senyores, les gorres i els davantals dels treballadors, les façanes de les botigues, els rètols, els carruatges. Trepitjaven la mateixa Barcelona on jo visc però era tan i tan diferent, que gairebé no la reconec. Em captiven les imatges però no deixo de pensar en les incomoditats que devien sofrir sense els avenços d’ara i en les malalties que devien proliferar per falta de salubritat. Malgrat tot m’atrau el regust de les coses antigues, principalment l’època del Modernisme, la més esplendorosa de l’art català.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMsk77ya1u0_2oXUpBf9mpxhWGINdK95Ry9Q5HRIvCcWykDLVKBc65C_bXXp8opcWKH-X1JToG6I8kDfTHMGANQUbtKsFCFIRpjcdzehQ4-XhWb1gkClyu7AT8X4xBuTrZEWkdGGWbs40e/s320/barcelona_antigua_22.jpg)
La primera part ens ha presentat la figura de “l’Estevet”, o sigui la infantesa i joventut del protagonista; seguirem amb una segona part on coneixerem “l’Esteve” i finalment una tercera, on veurem el “senyor Esteve”, ja convertit en cap de la nissaga. Espero continuar gaudint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada